Projecte

Daycup

Un planificador diari que et diu si el teu dia hi cap.

Client: Projecte propi
Inici: Setembre del 2026
Estat: En desenvolupament, amb una beta al navegador
El meu paper: Fundador. De la idea a la beta, amb la IA com a copilot.
Disciplines: Naming, identitat visual, disseny UI, desenvolupament de l’app i la landing
Enllaços: Web ↗ App ↗

Daycup és una aplicació que t’ajuda a gestionar les teves hores lliures. Hi poses les teves obligacions amb un marge per als imprevistos i veus clar el temps que et queda i el que hi cap. I si no arribes a tot, no passa res: el que no hi cap passa al dia següent.

El repte

Veia que era molt fàcil que les hores lliures, després de les nostres obligacions o entre elles, acabessin en temps perdut: fent scroll amb el mòbil o mirant una sèrie. Organitzar al cap tot el que volem fer, sense plasmar-ho enlloc, és molt difícil.

No és que les apps que existien no servissin, però totes et deixaven afegir tasques sense límit. Quan estem motivats ens plantegem fer moltes coses, però acostumem a sobreestimar el que podem fer en un dia i a subestimar el que podem fer en un any. Calia una app amb un límit, en què no completar-ho tot no se sentís com un càstig.

Al principi havia de ser una peça de portfolio: una cosa tangible per demostrar com executo idees i com faig servir la IA com a copilot. Però vaig veure que tenia una utilitat real i va anar creixent fins que em vaig plantejar treure-la a la llum.

L’enfocament

La idea central és una tassa: igual que ella, nosaltres tenim una capacitat límit per a les tasques d’un dia, sobretot en el nostre temps lliure. Si et passes, es vessa, i el que sobra passa sense problema al dia següent. A més, era un repte representar una aplicació amb una cosa tan quotidiana com una tassa.

Vaig decidir que l’app no seria de productivitat exigent: vol potenciar la productivitat, però no castigar ningú si no ho fa tot, com si fos un exèrcit.

Vaig començar pel problema que havia de resoldre; després va arribar la metàfora de la tassa i, després, el nom. Amb aquestes tres peces, desenvolupar la identitat i el projecte pas a pas va ser senzill.

Procés

La versió d’avui no va sortir a la primera. La primera idea era planificar per hores: suggerir a quina hora fer cada tasca, com un calendari. La vaig descartar perquè el problema no és quan, sinó quant. Daycup va passar a mesurar només capacitat.

Per a la tassa vaig dibuixar tres direccions amb tauleta: gres, tinta i esmalt. Vaig triar el gres, perquè el seu acabat artesanal transmetia la calma que buscava.

A la versió 1, cada tasca era una capa amb el seu nom dins de la tassa, però els títols es tallaven amb la corba. En provar-la amb diverses persones, totes van preferir la llista a part i la tassa només com a visualització.

El desbordament també va canviar pel camí. Primer era un bloc vermell sobre la tassa i després, regalims vermells per la paret. Semblava sang, així que ara es vessa cafè i el vermell queda només al text que avisa.

La solució

Naming

Vaig començar amb noms en castellà que parlaven de límit: Margen, Aforo, Justo, Cupo. Però volia un nom en anglès, curt i que funcionés fora d’Espanya. Headroom era perfecte, però ja existia una startup amb una app gairebé idèntica; Sparetime, Leeway i Sparetask també estaven agafats. Daycup va guanyar perquè no descriu el producte: és la metàfora. «Day» és el que planifiques i «cup» és el seu límit: una tassa té una mida fixa i, si et passes, es desborda. El nom ja explica com funciona l’app.

Abans de decidir-ho, vaig comprovar la base de marques de l’OMPI (només hi havia una marca farmacèutica australiana, caducada) i vaig registrar daycup.app.

Identitat

La majoria d’apps de productivitat s’assemblen: geometria neta, blaus, icones de check. Daycup no promet més productivitat, sinó calma, i volia que es notés. Per això vaig dibuixar la tassa a mà amb tauleta, amb traç irregular i acabat de ceràmica artesanal: s’ha de sentir com un objecte de casa, no com una eina.

La paleta surt del mateix cafè: paper crema de fons, tinta per al text i quatre tons de cafè per a les capes. El vermell només apareix quan alguna cosa no hi cap; és la signatura de la marca. Per a titulars i xifres vaig triar Gloock, una serif amb caràcter i menys vista que altres display; per a la interfície, Manrope, llegible i neutra.

L’eslògan va néixer del gel. Vaig descartar el sucre perquè les tasques ja són el cafè; el gel refreda, i d’aquí va sortir «Keep your day cool».

Desbordament

Quan les tasques superen el temps lliure, la tassa s’omple fins a dalt i el que sobra es vessa: cafè que baixa per la paret i forma un toll al plat, de la mida exacta de l’excés. Alhora, la xifra de la capçalera es posa en vermell, la tasca que no hi cap passa a un bloc «Doesn't fit today» amb dues sortides, «Move to tomorrow» o «Make room», i no pots tancar el dia fins que ho resols. Quan ho fas, el cafè es retira, el toll s’asseca i el nivell baixa.

D’aquell descart vaig aprendre que la metàfora ha de ser coherent fins al final: una tassa vessa cafè, no alarmes. El vermell sobre el líquid es llegia com a sang; al text, es llegeix com un avís.

App i landing

Vaig construir Daycup amb Vite i JavaScript sense frameworks, GSAP per a l’animació i IndexedDB per guardar les dades al dispositiu, amb Claude Code com a copilot. Vaig triar PWA perquè amb un sol codi s’instal·la al mòbil, funciona sense connexió i no necessita botigues ni comptes: encaixa amb la idea que els teus dies no surten del teu dispositiu, i em permetia llançar-la ràpid.

El que més em va costar va ser la tassa. El líquid s’havia de moure de manera natural i respectar la perspectiva del dibuix sense deixar de ser exacte: cada capa mesura just el que dura la seva tasca. Ho vaig resoldre amb una superfície el·líptica i una ona que es calma sense alterar el nivell real.

La landing parla a l’usuari, no al reclutador: mostra el problema i com la tassa s’omple i es desborda mentre fas scroll.

Resultat

Daycup continua en desenvolupament. Encara no l’he presentada públicament: de moment la faig servir jo cada dia per detectar errors i polir l’experiència. L’únic feedback extern fins ara va arribar en provar la primera versió amb diverses persones, i va ser el que em va portar a separar la llista de la tassa.

Ja estan acabades, en versió beta, l’app, la landing, les versions en castellà i anglès i el formulari de comentaris. Continua en marxa: corregir el que trobo en l’ús diari i preparar el llançament.

Aprenentatges

Si comencés avui, ensenyaria el producte a altres persones molt abans. La versió 1 em va costar setmanes, i van bastar unes quantes proves per veure que la llista havia d’anar a part de la tassa. També em posaria abans una data de llançament: és fàcil continuar polint indefinidament.

Per al proper projecte m’enduc un mètode: cada canvi a la seva pròpia branca, provat al mòbil real abans d’integrar-lo, i cada decisió per escrit amb el seu perquè. I una idea: la IA accelera moltíssim, però el criteri de què construir continua sent meu.