Desembre del 2025 · Dessuadores
Dessuadores amb el logo de la marca, en serigrafia.
Projecte
MaisseClub
La meva marca de roba urbana, de la il·lustració a la peça final.
- Client
- Projecte propi
- Eslògan
- Above the crowd.
- Anys
- Fundada el 2024; amb un soci des de finals del 2025
- El meu paper
- Identitat visual · Disseny tèxtil · Arts finals i gestió de producció · Disseny web · Xarxes socials i llançaments
- Enllaços
- Instagram ↗
MaisseClub és una marca de roba urbana que vaig crear per a mi, per als meus amics i per a la gent a qui li agradés. No buscava entrar en les modes: m’agradava l’estil de moltes marques, però cap no combinava el que jo volia, així que vaig dissenyar les peces jo mateix.
El repte
Vaig fundar MaisseClub el 2024. Vaig començar maquetant samarretes i creant mockups, i vaig construir el logotip, la imatge de marca i la identitat. Volia arribar al públic que de debò la volgués, no al que només segueix la moda. A finals del 2025 s’hi va unir un amic com a soci: vam registrar la marca a parts iguals i vam començar la producció. Jo vaig continuar al darrere dels dissenys, la web i les comandes.
L’enfocament
Vaig construir la identitat des de zero a partir del nom. El logo fa referència a la doble S característica de la marca, i el to és urbà i distant, com la mateixa marca. Cada drop era com una època, i amb cada un l’executàvem millor, perquè anàvem guanyant experiència en el sector. Ho vaig dissenyar tot jo.
La solució
Març del 2026 · Private Club i Essential
Dues samarretes: Private Club, la grisa, i Essential. També en serigrafia.
Juny del 2026 · Col·lecció d’estiu
Dues samarretes de cotó 100 %: Summer Pink, en rosa pastel, i One of One, en verd fosc. Vam passar de la serigrafia al DTF, que permet il·lustrar amb molts més colors.
Comunicació
Vaig dissenyar la web, els bàners i les publicacions de xarxes que acompanyaven cada llançament, i vaig dirigir les fotos amb l’ajuda dels meus amics.
En una marca de roba urbana, les xarxes són l’aparador. És on la gent la descobreix, la segueix i decideix si en vol formar part.
No n’hi ha prou amb ensenyar la peça. Cal ensenyar el que hi ha al voltant: qui la porta, on i amb quina actitud. La roba és una part; la comunitat, l’altra.
Cada llançament es prepara abans que surti. Primer es crea expectació amb avançaments i una data; després arriba el drop; i al final es manté la conversa amb les fotos de qui ja la porta.
Per això la coherència importa tant: el to, les fotos i el disseny han d’explicar el mateix a cada publicació. Si no, la marca es dilueix.
No hi va haver mostres: per capital i per limitació, la comanda que arribava de la Xina havia de ser la definitiva. Era directament deixar-ho anar.
Resultat
No va arribar a sortir a la llum del tot. Vam crear l’e-commerce i vaig configurar el CRM amb Klaviyo, però no es van fer les campanyes ni es va arribar a arrencar. Avui em serveix, sobretot, de portfolio.
Aprenentatges
Vaig aprendre que, en un negoci així, el capital és més important que l’execució: hi ha un coll d’ampolla impressionant. I que, encara que una cosa m’agradi, he d’aplicar un criteri propi que ningú de fora m’aplica. Com que en soc el responsable, he de pensar què en pensarà la gent d’un producte sense que ningú m’ho digui. És com tenir una doble mentalitat tota l’estona.